En l’apartat següent destaco els trets més
rellevants de les entrevistes amb en Joan Calsapeu exMIL, la Montse Puig Antich
germana de l’activista i el director del film Manuel Huerga. Aquestes seran el
punt clau que marcarà les meves conclusions. Les entrevistes integres es poden
trobar a l’Annex.
4.1. Joan Calsapeu-Layret
Veu crítica del sistema, activista, actualment
lligat al web 3.0, és a
dir, blogger. Va ser un dels fundadors del MIL, tot i que de seguida els va
abandonar. Contacto amb ell via mail i després d’un parell d’intents respon les
meves preguntes que oriento en l'activisme d'en Salvador Puig. A més, vull
aclarir la imatge del MIL i donar llum als aspectes més opacs o recargolats del
grup, per tal d’entendre’ls millor.
Començo per intentar desentrellar els
aspectes bàsics referents a la formació del MIL i els seus precedents. Les
respostes em permeten aclarir l'origen del MIL. L'entrevistat detalla, fins i
tot algunes organitzacions predecessores com Comissions Obreres o grups d’acció
directa. L’entrevista confirma la informació ja obtinguda sobre els objectius:
donar suport als obrers en lluita. També ratifica que l'estructura de
l’organització estava dividida en comitès anomenats també equips.
A la pregunta sobre si destacaria la
rellevància d'alguna operació, l'entrevistat no en destaca cap perquè no hi va
intervenir i em recomana la lectura del llibre El MIL de Sergi Rosés per satisfer la meva curiositat.
En Calsapeu aclareix l’expulsió d’Ignasi Solé
del grup relacionant-la amb problemes de lideratge (com s’ha esmentat a
l’apartat teòric, el MIL anava en contra de pràctiques com aquestes) i sobretot
m’aporta informació sobre la dissolució, em diu “els treballadors ja
no necessitaven un grup alliberat que fes d’avantguarda [...] els seus membre
estaven cremats”.
La segona part de l’entrevista incideix en
Salvador Puig dins del MIL. I m’ajuda a entendre l’entrada i el perquè del rol
de conductor gràcies a “la seva habilitat en
la conducció i el coneixement de Barcelona” -m’aclareix l’entrevistat-. Pel
que fa a altres aspectes sobre en Puig, l'entrevistat confirma que li deien “el metge”
explicant una anècdota amb en Jean-Marc Rouillant "me’l va presentar en
Jan Marc, en Sebas me’l va presentar com el metxa". També corrobora la
funció d'enllaç entre França i Catalunya que tenia en Puig a les acaballes del
grup.
La tercera i última part de l’entrevista gira
entorn la pel·lícula amb preguntes concretes i l’entrevistat dóna en la seva
opinió personal. Atribueix a la pel·lícula dues parts “una d’uns atracadors
que no s’explica gens quines motivacions tenen, i l’altra part un al·legat
contra la pena de mort llagrimosa”. Per
últim, li pregunto sobre les ideologies i em respon retòricament “Però menciona
ideologies el film?” donant a
entendre que no es plasmen gens.
4.2. Montse Puig Antich
Una de les persones més properes al jove “peleón”, al noi
més “idealista”
en definitiva: al Salvador Puig més proper. Una de les germanes Puig Antich em
visita a l’escola amb motiu d’explicar una història que fa quaranta anys que
repeteix. La trobo cansada però alhora contenta, potser perquè, malgrat tot, la
memòria de Salvador Puig segueix viva en el jovent. Inicio l’entrevista i noto
un especial afecte, és sens dubte l’amor entre germans.
Començo intentant aclarir l’ambient ideològic
en què creix el jove Salvador Puig i que el va motivar a convertir-se en
l’activista que més tard va ser. Em dóna a entendre que des de casa no va tenir
influències polítiques, però sí a l'Institut Maragall on em confirma que “va conèixer gent
[...] i va començar la part política”. En l'intuir aquesta activitat
política, durant l’estat d’excepció la seva mare el farà anar a viure a casa
d’una amiga.
Seguidament incideixo en la relació amb el
MIL. La Montse Puig destaca la clandestinitat del grup, encara que el seu germà
se la saltava sovint per veure la família. Em confirma que anava vestit d’una
manera estranya, inusualment mudat com apareix a la pel·lícula.
Les dues preguntes següents són en relació
amb la detenció i la seva reacció, aquí descobreixo amb claredat com es va
contactar amb l’advocat Oriol Arau: “ma germana tercera
estava estudiant infermeria i van tenir uns problemes i van agafar un advocat”.
Continuo amb una sèrie de preguntes
vinculades a l’ingrés a la presó, i sobretot a la relació que estableix en Puig
Antich amb el funcionari de presons Jesús Irurre. Sobre el darrer n’obtinc una
resposta ambigua: d’una banda en Salvador Puig, potser al voler tranquil·litzar
a les germanes, el definia com una bona persona; en canvi el segon punt de
vista sobre el funcionari, és a dir, la visió dels MIL, em respon que era
totalment negativa.
Després realitzo preguntes desordenades sobre
les irregularitats del cas; la Montse afirma que totes les possibles “Franco va entrar
matant i va morir matant”, em diu. Explica que, en saber la notícia de la
mort d'en Carrero Blanco, en Salvador Puig va afirmar “ETA m’ha matat”.
Sobre la resposta social, les manifestacions
d'oposició i solidaritat contra la sentència a mort del seu germà,
l'entrevistada afirma que “hi va haver molta
gent al carrer”.
Per últim, faig referència a la pel·lícula,
del qual la Montse Puig Antich en destaca el fort rigor en el tractament de la
figura del jove activista. Esmenta també el bon tracte de la productora i
l’equip artístic i en destaca la finalitat del film “preservar la memòria
històrica del Salvador”, que considera assolida.
4.3. Manuel Huerga
En Manuel Huerga és un dels realitzadors més
influents del país, amb nombrosos premis a l’esquena i conegut sobretot pels
seus treballs a televisió com: 14 d’abril: Macià
contra Companys, Operación Malaya, etc. Pels seus documentals com Pepe & Rubianes i la seva última estrena Barcelona, la rosa de
foc. El director pararà
trenta minuts la seva atrafegada agenda per mantenir una entrevista amb mi
sobre la seva última pel·lícula, és a dir, Salvador. Una
pel·lícula amb un palmarès envejable que va aconseguir en dos anys: un Goya, set Ciutats de
Barcelona i un llarg etcètera de nominacions i premis internacionals.
I, amb tot, jo intentaré qüestionar-li aspectes que, per a mi, no queden del
tot plasmats o, si més no, donar-li veu perquè m’expliqui com i per què es va
fer així.
Començo interessant-me per l’inici del
projecte. Em respon que un
dia parlant amb el productor Jaume Roures va sortir la proposta i de seguida va
donar el sí. Tot seguit m’explica els dos objectius que tenia el film. Es volia
donar a conèixer la figura d'en Salvador Puig Antich i així ajudar a les
germanes en la reobertura de sumari, i de retruc fer una crítica a la condemna
a mort.
Seguidament comprovo si a banda del llibre en
què es basa la pel·lícula hi ha més fonts d’on haguessin extret informació. En
Huerga m’ho confirma i em dóna detalls sobre l’any que van estar, tant ell com
el seu equip, viatjant per Espanya en busca d’entrevistes amb persones properes.
Després d'aquestes preguntes inicials em
centro en l’espai que té el MIL a la pel·lícula, un tema molt discutit pels
ex-MIL com podeu veure amb l’entrevista a Joan Calsapeu. Li pregunto
directament per les controvèrsies i em parla d’una possible ràbia per la
mitificació de Salvador. Sobretot destaca que la base de la crítica dels
detractors del MIL fa referència a la suposició que només es volia guanyar
diners amb la pel·lícula i a dos punts que coincideixen amb els arguments de
Calsapeu: la no explicació del tema MIL correctament i la dramatització dels
fets.
Més tard m’interesso pel punt sobre la no
explicació del MIL, que el director corrobora al·legant que no es pretenia fer
la historia del MIL sinó plasmar els objectius "en certa manera, veu
a la causa". A més "de retruc, volíem fer
una denúncia implícita o explicita cap a la pena de mort" diu el
director. A més em confirma que el retrat del Salvador Puig al llargmetratge és
correcte.
Després em centro en un parell de qüestions
que em criden l’atenció al film ja que s’els dóna una forta importància: la
progressió del caràcter del funcionari de presons Jesus Irurre, que passa de
ser un dur carceller a un afable amic, i la rellevància que també atorga a les
dues relacions amoroses que va tenir en Salvador Puig en el període
transcorregut durant el temps fílmic. Del primer en Huerga corrobora que durant
una entrevista amb l'Irurre aquest li va confirmar el seu mal caràcter, però
també que la relació amb en Salvador Puig li va produir un canvi ideològic que
va motivar el seu sindicalisme posterior.
Sobre la importància de les relacions
amoroses, en Huerga diu que
totes dues són rellevants en l’evolució dels esdeveniments. Que Salvador Puig
es deixés un bossa plena de documentació del MIL podria tenir el seu origen en
les tensions de caire amorós que va tenir amb la Montse Plaza. I en referència a Margalida la
considera com un punt d’inflexió en què Salvador Puig havia de decidir
continuar amb l’activisme o marxar.
Tot seguit li pregunto si faria algun canvi a
la pel·lícula “una
obra no s’acaba sinó que s’abandona” em diu.
Finalment, fa referència a les dues parts en
què es divideix el film. La primera és una contextualització i la segona se
centra en l’estança a la presó. Diu de la primera que en el seu muntatge era
més llarga, i és en aquesta on se centren les crítiques. Afirma que potser
hagués mantingut alguna escena que a l’hora del muntatge va quedar retallada.
