ENTREVISTES

En l’apartat següent destaco els trets més rellevants de les entrevistes amb en Joan Calsapeu exMIL, la Montse Puig Antich germana de l’activista i el director del film Manuel Huerga. Aquestes seran el punt clau que marcarà les meves conclusions. Les entrevistes integres es poden trobar a l’Annex.

4.1.         Joan Calsapeu-Layret

Veu crítica del sistema, activista, actualment lligat al web 3.0, és a dir, blogger. Va ser un dels fundadors del MIL, tot i que de seguida els va abandonar. Contacto amb ell via mail i després d’un parell d’intents respon les meves preguntes que oriento en l'activisme d'en Salvador Puig. A més, vull aclarir la imatge del MIL i donar llum als aspectes més opacs o recargolats del grup, per tal d’entendre’ls millor.

Començo per intentar desentrellar els aspectes bàsics referents a la formació del MIL i els seus precedents. Les respostes em permeten aclarir l'origen del MIL. L'entrevistat detalla, fins i tot algunes organitzacions predecessores com Comissions Obreres o grups d’acció directa. L’entrevista confirma la informació ja obtinguda sobre els objectius: donar suport als obrers en lluita. També ratifica que l'estructura de l’organització estava dividida en comitès anomenats també equips.

A la pregunta sobre si destacaria la rellevància d'alguna operació, l'entrevistat no en destaca cap perquè no hi va intervenir i em recomana la lectura del  llibre El MIL de Sergi Rosés per satisfer la meva curiositat.

En Calsapeu aclareix l’expulsió d’Ignasi Solé del grup relacionant-la amb problemes de lideratge (com s’ha esmentat a l’apartat teòric, el MIL anava en contra de pràctiques com aquestes) i sobretot m’aporta informació sobre la dissolució, em diu “els treballadors ja no necessitaven un grup alliberat que fes d’avantguarda [...] els seus membre estaven cremats”.

La segona part de l’entrevista incideix en Salvador Puig dins del MIL. I m’ajuda a entendre l’entrada i el perquè del rol de conductor gràcies a “la seva habilitat en la conducció i el coneixement de Barcelona” -m’aclareix l’entrevistat-. Pel que fa a altres aspectes sobre en Puig, l'entrevistat confirma que li deien “el metge” explicant una anècdota amb en Jean-Marc Rouillant "me’l va presentar en Jan Marc, en Sebas me’l va presentar com el metxa". També corrobora la funció d'enllaç entre França i Catalunya que tenia en Puig a les acaballes del grup.

La tercera i última part de l’entrevista gira entorn la pel·lícula amb preguntes concretes i l’entrevistat dóna en la seva opinió personal. Atribueix a la pel·lícula dues parts “una d’uns atracadors que no s’explica gens quines motivacions tenen, i l’altra part un al·legat contra la pena de mort llagrimosa”. Per últim, li pregunto sobre les ideologies i em respon retòricament “Però menciona ideologies el film?” donant a entendre que no es plasmen gens.

4.2.         Montse Puig Antich

Una de les persones més properes al jove “peleón”, al noi més “idealista” en definitiva: al Salvador Puig més proper. Una de les germanes Puig Antich em visita a l’escola amb motiu d’explicar una història que fa quaranta anys que repeteix. La trobo cansada però alhora contenta, potser perquè, malgrat tot, la memòria de Salvador Puig segueix viva en el jovent. Inicio l’entrevista i noto un especial afecte, és sens dubte l’amor entre germans.

Començo intentant aclarir l’ambient ideològic en què creix el jove Salvador Puig i que el va motivar a convertir-se en l’activista que més tard va ser. Em dóna a entendre que des de casa no va tenir influències polítiques, però sí a l'Institut Maragall on em confirma que “va conèixer gent [...] i va començar la part política”. En l'intuir aquesta activitat política, durant l’estat d’excepció la seva mare el farà anar a viure a casa d’una amiga.

Seguidament incideixo en la relació amb el MIL. La Montse Puig destaca la clandestinitat del grup, encara que el seu germà se la saltava sovint per veure la família. Em confirma que anava vestit d’una manera estranya, inusualment mudat com apareix a la pel·lícula.

Les dues preguntes següents són en relació amb la detenció i la seva reacció, aquí descobreixo amb claredat com es va contactar amb l’advocat Oriol Arau: “ma germana tercera estava estudiant infermeria i van tenir uns problemes i van agafar un advocat”.

Continuo amb una sèrie de preguntes vinculades a l’ingrés a la presó, i sobretot a la relació que estableix en Puig Antich amb el funcionari de presons Jesús Irurre. Sobre el darrer n’obtinc una resposta ambigua: d’una banda en Salvador Puig, potser al voler tranquil·litzar a les germanes, el definia com una bona persona; en canvi el segon punt de vista sobre el funcionari, és a dir, la visió dels MIL, em respon que era totalment negativa.

Després realitzo preguntes desordenades sobre les irregularitats del cas; la Montse afirma que totes les possibles “Franco va entrar matant i va morir matant”, em diu. Explica que, en saber la notícia de la mort d'en Carrero Blanco, en Salvador Puig va afirmar “ETA m’ha matat”.

Sobre la resposta social, les manifestacions d'oposició i solidaritat contra la sentència a mort del seu germà, l'entrevistada afirma que “hi va haver molta gent al carrer”.

Per últim, faig referència a la pel·lícula, del qual la Montse Puig Antich en destaca el fort rigor en el tractament de la figura del jove activista. Esmenta també el bon tracte de la productora i l’equip artístic i en destaca la finalitat del film “preservar la memòria històrica del Salvador”, que considera assolida.

4.3.         Manuel Huerga

En Manuel Huerga és un dels realitzadors més influents del país, amb nombrosos premis a l’esquena i conegut sobretot pels seus treballs a televisió com: 14 d’abril: Macià contra Companys, Operación Malaya, etc. Pels seus documentals com Pepe & Rubianes i la seva última estrena Barcelona, la rosa de foc. El director pararà trenta minuts la seva atrafegada agenda per mantenir una entrevista amb mi sobre la seva última pel·lícula, és a dir, Salvador. Una pel·lícula amb un palmarès envejable que va aconseguir en dos anys: un Goya, set Ciutats de Barcelona i un llarg etcètera de nominacions i premis internacionals. I, amb tot, jo intentaré qüestionar-li aspectes que, per a mi, no queden del tot plasmats o, si més no, donar-li veu perquè m’expliqui com i per què es va fer així.

Començo interessant-me per l’inici del projecte.  Em respon que un dia parlant amb el productor Jaume Roures va sortir la proposta i de seguida va donar el sí. Tot seguit m’explica els dos objectius que tenia el film. Es volia donar a conèixer la figura d'en Salvador Puig Antich i així ajudar a les germanes en la reobertura de sumari, i de retruc fer una crítica a la condemna a mort.

Seguidament comprovo si a banda del llibre en què es basa la pel·lícula hi ha més fonts d’on haguessin extret informació. En Huerga m’ho confirma i em dóna detalls sobre l’any que van estar, tant ell com el seu equip, viatjant per Espanya en busca d’entrevistes amb persones properes.

Després d'aquestes preguntes inicials em centro en l’espai que té el MIL a la pel·lícula, un tema molt discutit pels ex-MIL com podeu veure amb l’entrevista a Joan Calsapeu. Li pregunto directament per les controvèrsies i em parla d’una possible ràbia per la mitificació de Salvador. Sobretot destaca que la base de la crítica dels detractors del MIL fa referència a la suposició que només es volia guanyar diners amb la pel·lícula i a dos punts que coincideixen amb els arguments de Calsapeu: la no explicació del tema MIL correctament i la dramatització dels fets.

Més tard m’interesso pel punt sobre la no explicació del MIL, que el director corrobora al·legant que no es pretenia fer la historia del MIL sinó plasmar els objectius "en certa manera, veu a la causa". A més "de retruc, volíem fer una denúncia implícita o explicita cap a la pena de mort" diu el director. A més em confirma que el retrat del Salvador Puig al llargmetratge és correcte.

Després em centro en un parell de qüestions que em criden l’atenció al film ja que s’els dóna una forta importància: la progressió del caràcter del funcionari de presons Jesus Irurre, que passa de ser un dur carceller a un afable amic, i la rellevància que també atorga a les dues relacions amoroses que va tenir en Salvador Puig en el període transcorregut durant el temps fílmic. Del primer en Huerga corrobora que durant una entrevista amb l'Irurre aquest li va confirmar el seu mal caràcter, però també que la relació amb en Salvador Puig li va produir un canvi ideològic que va motivar el seu sindicalisme posterior.

Sobre la importància de les relacions amoroses, en Huerga  diu que totes dues són rellevants en l’evolució dels esdeveniments. Que Salvador Puig es deixés un bossa plena de documentació del MIL podria tenir el seu origen en les tensions de caire amorós que va tenir amb la Montse Plaza.  I en referència a Margalida la considera com un punt d’inflexió en què Salvador Puig havia de decidir continuar amb l’activisme o marxar.

Tot seguit li pregunto si faria algun canvi a la pel·lícula “una obra no s’acaba sinó que s’abandona” em diu.

Finalment, fa referència a les dues parts en què es divideix el film. La primera és una contextualització i la segona se centra en l’estança a la presó. Diu de la primera que en el seu muntatge era més llarga, i és en aquesta on se centren les crítiques. Afirma que potser hagués mantingut alguna escena que a l’hora del muntatge va quedar retallada.