CONCLUSIÓ FINAL

Al llarg del treball he desenvolupat una part teòrica on aprofundia, mitjançant tant fonts escrites com visuals, en el MIL i en la figura d'en Salvador Puig Antich. A més, he dut a terme una recerca en que he unit un acurat treball de la pel·lícula afegit a un anàlisi de la premsa nacional i internacional i un seguit d’entrevistes a persones rellevants en el tema (un exMIL, la germana d'en Salvador Puig Antich i el director del film en qüestió). Finalment, he obteningut una sèrie de conclusions que seguidament exposaré.

Començant pel MIL, el més lògic és nombrar primer tots els seus membres. Al llarg de la pel·lícula però, només en són presentats els activistes més rellevants del grup, deixant de banda a un bon grapat de persones que almenys hi van col·laborar com: l’Emili Pardiñas, la Pilar Garcia, el Luis López i entre d’altres.

En relació a les funcions de cadascun, és a dir, a l’estructura interna o en l’organització del MIL, al film se’n fa una referència molt breu. Un grup d’atracadors, que, de tant en tant, feien quelcom amb fins polítics.  Si bé, és cert que aquesta funció era la de l’equip pràctic (atracar), hi havia un transfons o objectiu comú que la pel·lícula eludeix. A part, trobàvem el grup teòric passat de puntetes per la pel·lícula. I finalment els col·laboradors obrers que no hi surten en cap moment.

Pel que fa als ideals que es van unir en el MIL, la pel·lícula ni tan sols nombrar l’anticapitalisme, punt clau a l’hora d’agrupar els membres d’aquest conjunt.

La mateixa situació es dóna amb la premsa estrangera contemporània al cas, així com, en els textos, escrits, notícies actuals i coetànies que no vinculen a àmbits anticapitalistes. Destinen més  de pàgines a Salvador Puig Antich i quan parlen del MIL passen molt per sobre dels seus ideals (premsa estrangera) o sense arribar a citar-los (premsa espanyola).

D’altra banda, de les accions del grup se’n destaquen alguns robatoris, però sense cap explicació de la finalitat d’aquests. Aquesta situació es repeteix sobretot a la nacional contemporània.

El film, doncs, deixa molts espais en blanc sobre el MIL i tot l’entramat que aquest comporta. Per tant, no el plasma correctament; deixa de banda la seva ideologia i la seva organització. Tot i això, com citen en Manuel Huerga i la Montse Puig Antich, aquest no era un objectiu de la pel·lícula. A més el director afegeix que, tot i això hi havia més escenes del MIL que van ser retallades al muntatge.

D’altra banda a la pel·lícula ens presenten un jove enèrgic i preocupat per la situació social de l’època. Després de documentar-me i entrevistar la seva germana, he pogut constatar que la imatge que presenta el film s’apropa molt a la realitat.

Tot i això el llargmetratge comença a desentonar alhora de plasmar els fets succeïts durant els anys posteriors a la seva detenció,  ja que primerament situa en Puig unit al MIL des de l’inici, però en Salvador Puig no hi va entrar fins al 1971 i la data de naixement del MIL oscil·la entre 1969 i 1970, any en què en Puig complia el servei militar obligatori. Dóna també molta importància a aspectes relacionats amb l’amor i a la figura del funcionari de presons, que el director justifica, perquè podrien haver provocat un canvi de rumb en la vida d'en Puig Antich (la de Montse Plaza) o perquè li van plantejar un canvi (la de Margalida). I pel que fa a Jesús Irurre, argumenta en Huerga, que és el que més temps passa amb ell a la Model, per això li atorga tants minuts a la trama.

Ja dins del MIL, el film reflecteix correctament el pas del jove per l’organització, així com, la detenció i el dia a dia a la Model. Que és el que ocupa major espai de temps a la pel·lícula. Per tant a Salvador es plasma correctament la vida d’en Salvador Puig Antich però s’ha de destacar que els inicis al MIL queden borrosos.

Cal dir que una pel·lícula no és un documental. És lògic que tracti de mantenir l’atenció i aconseguir el màxim d’espectadors possibles, i que el director i/o guionistes es prenguin certes llicències. A més els objectius que es proposaven a l’hora de fer el film (arribar a un públic jove i reobrir el cas) es van aconseguir parcialment, ja que encara és busca justícia.