SALVADOR PUIG ANTICH “EL METGE”

Ja que en Salvador Puig Antich és la persona en que se centra l’objectiu de la pel·lícula Salvador, que analitzaré. Faré una investigació bibliogràfica sobre la seva vida, incidint en els aspectes i en el període en què se situa la trama del film (des de 1969 a 1974 aproximadament). Treballaré a partir de materials com: llibres, documentals, notícies...

4.1. Vida

El 30 de maig de 1948 en Salvador Puig va néixer al si “d’una família de ideologia burgesa-cristiana-progressista”, així ho descriu ell mateix, en el seu diari personal. El seu pare Joaquim Puig, va ser de jove militant d’un partit procatalanista, després de la guerra va estar en el camp de refugiats d’Argelers i fou condemnat a mort. Finalment va ser commutat i per això el va fer retirar de la vida política.

A part dels seus pares, Salvador Puig tenia un germà i quatre germanes. De tots, he de destacar el seu germà Quim Puig Antich, ja que va ser influent en el caràcter i la personalitat d'en Salvador Puig.

Puig Antich va ser expulsat de diverses escoles pel seu caràcter combatiu. Va acabar el batxillerat i seguidament va prendre la decisió de matricular-se en el curs preuniversitari nocturn de l’Institut Maragall. Allà a través d’en Xavier Garriga Paituvi, va coneixer l'Ignasi Solé Sugranyes, germà menor d’Oriol Solé Sugranyes, amb els quals va començar en la política. La seva primera militància opositora al règim va ser a les Comissions Obreres del barri de Sant Josep Oriol.

En Salvador Puig havia mantingut fins llavors una relació afectiva amb Montse Plaza, que a finals d’aquell any es va trencar. No obstant això, van mantenir una bona amistat.

Al 1970 va realitzar el servei militar obligatori a Mallorca i més tard a Eivissa, on el van destinar a la farmaciola. Hi va adquirir uns bons coneixements sobre medicina i és d’aquí d’on prové el seu sobrenom “el Metge”. En acabar el servei es va matricular a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central i va anar a viure a Barcelona amb la seva germana, l’Imma.

L’ambient a la capital catalana era força tens, agreujat per l’onada de protestes i manifestacions en solidaritat als presos d’ETA jutjats a Burgos per l’assassinat de tres persones i d’altres delictes i, posteriorment, condemnats a mort. Penes que finalment van ser commutades.

Aquell mateix any en Puig Antich va acabar unint-se al MIL i formant part de l’equip exterior.

4.2. Puig Antich al MIL

En Salvador Puig va entrar en una atrafegada etapa a causa de la seva militància i la pressió que això comportava.

A la primavera del 1972, en Puig, junt amb els francesos i en Jordi Solé, es van traslladar a Tolosa de Llenguadoc amb la intenció d’aprendre el funcionament de les armes i aconseguir fons per ajudar els obrers.

A l’estiu van iniciar-se les primeres accions armades del MIL, però en Salvador va mostrar una actitud reticent. En conseqüència i sota consell de l’Oriol Solé, en Puig va marxar a Suïssa. Al poc temps, va tornar per unir-se’hi definitivament. Va esdevenir l’encarregat de conduir els cotxes que durien els activistes que “expropiaven” els bancs.

La primera operació en què va participar va tenir el 21 d’octubre del 1972 a Mataró: van endur-se nou-centes mil pessetes de la Caixa d’Estalvis Laietana. Aquests diners es van destinar a la millora d’armament.

El grup estava dispersat en pisos francs a Barcelona. En Puig Antich residia amb els francesos i en Josep Lluís Pons. En Pons i el mateix Puig s’encarregaven d’anar canviant de lloc, els cotxes que havien robat per evitar qualsevol sospita.

El 3 de març va tenir lloc una operació fallida al Banco Hispano-Americano i el MIL va començar a esgotar els seus últims cartutxos de vida. Més endavant, en Salvador Puig va esdevenir el connector entre Tolosa de Llenguadoc i Barcelona, a través de la Montse Plaza. Va ser després d'una reunió amb ella, en Salvador va oblidar en un bar una bossa amb material del MIL que va ser interceptada per la policia. L’agost del 1973 es va celebrar el Congrés de Tolosa on es va fer efectiva l’autodissolució.

L’Oriol Solé, el seu germà Jordi i en Pons Llobet van dur a terme una última acció, fora de les sigles MIL, que no va sortir bé i va comportar la detenció de l’Oriol Solé i en Pons. En veure aquesta situació els companys no detinguts van decidir anar-se protegint els uns als altres començant pel Santi Soler.

El 25 de setembre de 1973 en Santi Soler s’havia citat amb en Xavier Garriga, al bar Funicular del carrer Girona. Però el primer havia estat detingut i torturat hores abans i va confessar la quedada. Amb en Garriga es va presentar Puig Antich, que havia rebut l’encàrrec d’ajudar a Soler a anar a l’exili. Els dos membres, a l’entrar en el bar, van trobar-se amb cinc policies de la brigada político-social vestits de paisà que els esperaven. Aquests, desbordats per la presència de Puig i la mala planificació, no van portar bé la detenció. Tant és així, que van colpejar Puig Antich amb la culata d’una pistola per reduir-lo i van lligar-li les mans amb un cinturó; tot enmig del carrer. En Salvador Puig va intentar fugir, però els policies el van tornar a reduir entrant-lo en una porteria del mateix carrer Girona. S’hi va produir un tiroteig que va acabar amb la mort del jove sotstinent Francisco Anguas i amb en Puig ferit al cap i a l’esquena.

Després de la fatídica intervenció policial, van dur en Puig Antich i en Francisco Anguas a l’Hospital Clínic en ambulància. El doctor Munné, que va assistir a la intervenció d'Anguas, va confirmar anys més tard al llibre Salvador Puig Antich, cas obert que al cos del sotsinspector hi havia cinc bales, quan a l’autòpsia oficial només en van figuraven tres. Aquestes tres havien sortit presumptament

de la pistola d'en Salvador. Puig Antich va ser atès per el doctor Barjau, antic company de classe a La Salle Bonanova del Quim Puig Antich, germà d'en Salvador.

4.3. S’ha dictat sentència

La família Puig Antich va assabentar-se dels fets a travé de la premsa. Van intentar posar-se en contacte amb la policia per rebre informació, que no els va ser facilitada. És llavors quan Carme Puig Antich va decidir posar-se en contacte amb l’advocat Oriol Arau. Arau va esbrinar que en Salvador Puig Antich estava al Clínic ferit de bala a una galta, però no hi van poder entrar. Va facilitar la informació a la família i poques hores després s’hi van presentar l’Imma i la Carme Puig Antich. Tot i la insistència d’aquestes per veure el seu germà, no les van deixar passar.

Dies després la justícia militar va demanar a l’ordinària que inhibís el cas obert per l’atracament del Banco Hispano-Americano, amb la intenció d’afegir-lo al sumari per l’assassinat d’Anguas Barragán. Si això era acceptat, en Salvador Puig Antich passaria a ser jutjat per un Consell de Guerra.

4.4. Cel·la 443

L’octubre de 1973, en Salvador Puig va ingressar a la presó Model de Barcelona, a la cel·la 443. Van aplicar-li un règim d’aïllament per a presos polítics que consistia en no poder relacionar-se amb d’altres presos. Amb qui sí que va poder mantenir contacte va ser amb les seves germanes.

L’advocat Arau i el seu col·lega en Paco Caminal, van començar a treballar en el cas. Paral·lelament, els companys del MIL lliures van decidir promoure una campanya reivindicativa internacional des de França, però no va acabar proliferant. A finals d’octubre, van ingressar a la model l'Oriol Solé i en Josep Lluís Pons, però només en Solé s’hi arribarà a comunicar amb Puig.

El 26 d’octubre la jurisdicció militar va dictar l’ordre de processament contra Salvador Puig Antich per l’atracament al Banco Hispano-Americano i l’assassinat de Francisco Anguas Barragán. El jutge instructor designat pel procés va ser Nemesio Álvarez, encarregat de reunir proves i declaracions per preparar el consell de guerra. Oriol Arau va presentar un escrit de reforma, on contradeia el text dels militars. També va demanar que la justícia ordinària es tornés a fer càrrec del cas i incloure-hi algunes proves. El dia 16 de setembre van desestimar el recurs de passar a jurisdicció ordinària, tot i això, van acceptar com a proves l’informe forense i l’informe d’entrada a l’hospital.

4.5. El funcionari de presons

En Jesús Irurre va ser encarregat de vigilar en Salvador Puig durant bona part de la seva estança a la Model. Era un jove funcionari de presons tot i que als seus 23 anys ja havia estat destinat a les presons de Carabanchel (Madrid) i Puerto de Santa María (Cadis). Del seu caràcter i forma d’actuar trobem dues versions: d’una banda, la que ell mateix relata en una entrevista amb Salvador Sostres, on diu que el seu caràcter era estable i que només actuava amb duresa quan calia, negant així l’altra cara de la moneda que ens presenta l'activista Txema Bofill, que titlla a Irurre com un dels pitjors carcellers del moment.

4.6. Dues penes de mort

El 28 d’octubre el fiscal militar comunicava a Puig Antich que demanava per ell dues penes de mort: una per l’atracament i l’altra per l’assassinat. Quan va saber d’aquesta decisió l'Oriol Arau va proposar a Salvador Puig que canviés d’advocat per un altre amb major prestigi i experiència, així doncs van buscar un nom que impressiones els militars. En Francesc d’Assis Condomines, president en aquell moment de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència de Catalunya, va acceptar fer-se càrrec del cas. Tot i això l'Arau va quedar com a advocat suplent i va seguir treballant pel cas mà a mà amb en Condomines.

Es van desenvolupar algunes mostres de suport a la causa: pamflets on es demanava l’alliberació de Puig Antich per part de l’Assemblea de Catalunya i algunes vagues nacionals i internacional, però van ser molt minoritàries. En Txema Bofill afirma en un escrit que d’altres organitzacions polítiques no es movien gaire perquè Salvador era un “assassí” d’un policia. L’únic suport directe dels d'extramurs va ser per part dels OLLA i alguns ex-membres del MIL, que van idear un pla d’escapatòria que va ser traslladat a Puig Antich i que ell va rebutjar per mitja d’Oriol Arau.

El 20 de desembre de 1973, ETA va assassinar en Carrero Blanco, algunes fonts li atribueixen al succés un caràcter de potenciador de la pena per Salvador Puig Antich.

Els membres del MIL amb l’ajut dels advocats Oriol Arau i Paco Caminal van viatjar a París i a Brussel·les, amb l’objectiu de buscar reconeixement internacional, es van aconseguir la convocatoria de nombrosos actes com manifestacions, conferències..., així com el suport de grups de guerrilles urbanes i anarquistes. La conferència de premsa celebrada a París va ser molt important pel que fa a l’opinió pública, ja que va repercutir en posar de manifest la gravetat de la situació. Van aconseguir que la Comissió Internacional de Juristes enviés un observador al Consell de Guerra.

El 8 de gener tot estava preparat pel consell de guerra que va tenir lloca l’edifici del Govern militar de Barcelona. La sentència del jutge es va notificar en poques hores: condemna a Salvador Puig Antich a una pena de trenta anys de reclusió, com autor d’un delicte de terrorisme i pena de mort com autor d’un altre delicte de terrorisme. A més, havia d’abonar un milió de pessetes als hereus d'en Francisco Anguas.

L’advocat Serge Levy, observador de la Lliga de Defensa dels Drets Humans, va elaborar un informe on denunciava les irregularitats del procés. Fins i tot Amnistia Internacional va fer una crida a diverses personalitats, per demanar l’indult a Franco. A més, en les principals ciutats europees es van fer manifestacions en contra de la pena de mort. Els companys del MIL també es van moure i van intentar segrestar un avió. A Catalunya és van convocar algunes manifestacions amb no gaire afluència.

El dia 19 es va confirmar la sentència. En aquell moment, tota la responsabilitat carregava a esquenes de Franco i del seu Govern, és a dir, el compliment de la pena depenia de l’“enterado” del Consell de Ministres.

El dia 1 de març de 1974 es fa públic el comunicat, és a dir la confirmació de la condemna a mort d'en Salvador Puig Antich; la notícia va ser transmesa per en Pio Cabanillas en un missatge televisiu. L'Arau va informar al Col·legi d’Advocats de Barcelona i una hora més tard nombroses persones es reunien allà trucant a personalitats influents -fins i tot al Vaticà-, per intentar salvar en Puig Antich. L'Oriol Arau també va trucar als companys del MIL que van donar suport als advocats i finalment, ho va dir a la família. Les germanes de seguida van anar a la Model, on van ser conduïdes al locutori de la presó amb el jove Puig Antich.

4.7. Últimes hores

Segons confirmen les seves germanes al documental Dotze hores de vida: L’execució de Puig Antich I Heinz, el seu germà estava tranquil i elles havien de respondre amb la mateixa carta. “Esperàvem l’indult” confirma l'Imma Puig Antich, aquesta sensació de confiança els la transmetia l'Oriol Arau i tota la gent del Col·legi d’Advocats que treballaven sense fre. “Una vegada anaven passant les hores veies que el indult no arribava, llavors has d’anar pensant que hi haurà un comiat” diu la Carme Puig Antich en el mateix documental. Ja ben entrada la matinada, va arribar el botxí a la Model i va preparar l’instrumental a la sala de paqueteria per efectuar la condemna. Finalment va arribar l'Arau per restar aquelles poques hores amb el Salvador Puig. A quarts de sis va arribar el pare Manero, que havia estat un antic professor d'en Salvador. A les 8:00 del matí els militars van irrompre a la sala de locutoris i van ordenar als funcionaris fer fora les germanes Puig Antich i l’advocat.

L’últim va reclamar el seu dret d’esperar amb el jove. Les germanes van haver de marxar, a les 9:20 sense poder quedar-se’hi més, les van seguir l'Arau i el pare Manero.

A les 9:40 del 2 de març de 1974, mor als 25 anys, en Salvador Puig Antich, ajusticiat pel règim franquista a garrot vil. Va ser l’últim mort amb aquets mètode. Un miler de persones van anar a l’enterrament però no els van deixar passar, només hi van entrar les germanes, l'Arau i algun amic.