SALVADOR (LA PEL·LÍCULA)

Després de documentar-me i extreure tota la informació sobre el MIL i Salvador Puig Antich, he de contrastar la informació obtinguda. Per això he visionat diversos cops la pel·lícula. El llargmetratge està dividit en tres parts: primer trobem la detenció i l’estança a la presó; aquí amb el recurs del flashback salta a la que defineixo com la segona part: la narració de la trajectòria política (MIL), i finalment trobem les últimes hores de vida. Aquesta seqüència de salts cronològics és definit com el recurs “in medias res”.

Seguidament, he classificat les informacions en un parell de taules dividint la informació sobre el MIL i la referent a Puig Antich (al final del text). S’hi defineix la informació que obtinc a la pel·lícula distribuïda de manera cronològica a la trama (spoiler).

Disposició dels fets al film.

Pel que fa al MIL, on la trama hi ocupa poc menys d’una hora. La història del grup és narrada per Salvador Puig Antich a l’advocat Oriol Arau, a mode de flashback. Cal remarcar que durant aquest salt enrere en el temps es poden observar diverses escenes en què es fa referència a les relacions amoroses de Puig Antich.

El film presenta els inicis del grup com la trobada d’uns joves idealistes, que a través d’amics i manifestacions, a poc a poc es comencen a reunir a bars i pisos com el de Santi Soler, alies el “Petit”. Hi discuteixen sobre actualitat, des d’un punt de vista crític. Com a membres inicials, el film estableix l’Oriol, en Jordi i l’Ignasi Solé, en Xavier Garriga, en Santi Soler i en Salvador Puig Antich. Alhora, no es detalla gaire el cúmul d’ideologies que hi havia en el grup; només fa referència a una part anarquista (francesos) i marxista sense concretar més.

El llargmetratge fa molta referència als atracaments que van dur a terme, però no es veu en cap moment quin era l’objectiu d’aquestes accions i es mostra superficialment a què destinen els diners robats.  Es fa un breu esquetx on s’observen les impressions d’ajuda al sector obrer. Sí que és cert, que en una escena apareix hi la destinació dels diners per a infraestructures.

El primer robatori presentat a la pel·lícula és l’assalt al banc de Mataró. Més tard es pot visualitzar un furt a una armeria i a una impremta; l’operació fallida al Banc Hispano-Americà; una operació a un banc Banesto; i l’últim assalt a Bellver de la Cerdanya que acaba amb l’Oriol Solé i en Pons detinguts. Fa molt poca incisió en el final del MIL. A partir d’aquesta escena apareix el declivi dels exMIL i s’acaba el flashback per passar a la part de la sentència a la pena de mort.

En quant a Salvador Puig, el llargmetratge el presenta com un jove inquiet que entra en la vida política pel context social i a causa del al contacte amb en Xavier Garriga i l’Ignasi Solé, ambdós companys d’estudis. Amb ells, i els esmentats anteriorment, muntarà un grup armat que es dedicarà a robar bancs per invertir els diners principalment en l’autogestió de la vida en clandestinitat. Al MIL ell hi actuava de xofer.

De la seva vida més personal es relaten sobretot les dues relacions amoroses. A Montse Plaza la ressalta pel possible canvi que hagués patit Salvador Puig si haguessin continuat junts i, d’altra banda, Margalida la destaca per la possible fuga al camp amb ell (informació extreta a l’entrevista amb Manuel Huerga).

El film també incideix en la figura de Jesús Irurre, funcionari de presons i carceller d’en Puig Antich, que al llarg de la trama experimenta un canvi gradual de caràcter, esdevenint al final un jove més afable. 

Finalment, s’obre el procés fins a la mort, la pel·lícula hi incideix molt i fa referència a tot el treball dels advocats. Comença pel judici amb el tribunal militar, on l’Arau reclama una sèrie de proves i testimonis que no són acceptades, com ara la sol·licitud de la revisió al Tribunal Superior de Justícia Militar. La pel·lícula es tanca amb l’ajusticiament d’en Salvador Puig Antich el 2 de març, després de la publicació l’“enterado”.